Estudi lexicomètric amb el programari Concordance

Concordance és una eina per a treballar un text en detall de qualsevol àmbit. Una "concordance" és un índex que ens porta a totes les ocurrències de cada mot en el text a estudiar. I així aquesta visió d'un mot en context permet establir comparacions i estudiar de moltes maneres el seu significat i ús.

Principalment, Concordance permet les següents operacions d'anàlisi de mots:

- llistar algunes o totes les paraules d'un text i reordenar-les sota diverses perspectives i mostrar el nombre d'aparicions al text.

- pot cercar i mostrar llistes de mots on cada aparició de cada mot es mostra en el seu context, extret del mateix text estudiat.

- es pot demanar fer la "concordança" de tot el text treballat.

- podem cercar el o els mots que vulguem a la llista amb opcions de cerca avançada.

- podem tenir oberts al mateix temps i interactuar sobre el text original, la llista dels mots seleccionats i les "concordances". 

(Joan Campàs: Breu tutorial del Concordance Escriptures hipertextuals) 

El blog que he escollit per fer l’anàlisi Concordance ha estat “Deu Mil en xarxa per l’Autodeterminació”. Nascut arrel la publicació de l’article “Perplex, jo?” d’Enric Canela, la iniciativa ha sorgit de la societat civil sense el paraigües de cap partit polític, mantenint l’esperit d’iniciativa popular.  L’objectiu perseguit per l’entitat és aconseguir l’autodeterminació de Catalunya i la formació d’un Estat propi, que formi part de ple dret a tots nivells en el pla internacional.

Els post analitzats amb el programari corresponen a cinc entrades del blog: 

- Terrorismevisió a la primera 1 (03/06/2013)

-Unes senyores descol·locades (01/06/2013)

-L'hora dels rapinyaires (28/05/2013)

-Escrivint la independència..."Per llogar-hi cadires" (27/05/2013)

-Un exorcista defensarà Rajoy (25/05/2013)

En la taula mostrada, les paraules corresponen, feta la tria i rebutjats adverbis, pronoms, connectors, nexes, etc. (mitjançant l'opció stoplist) a les més utilitzades en les cinc entrades. La columna del centre són el nombre de repeticions de les paraules i la columna de la dreta el percentatge que representa cada una sobre el total. 

El nombre total de paraules ha estat de 4.120, de les quals 1299 s'han donat per bones. S'han descartat per ser irrellevants en l'anàlisi també les de una sola repetició, quedant com a més significatives les que es repeteixen, almenys, un parell de vegades. 

Finalment, i com era d'esperar, donades les característiques del blog, les paraules Catalunya, Espanya, Independència o Estat... són les que es troben al top list amb 18, 10, 10 i 8 repeticions cada una. 

A banda, també tenen una presència destacada paraules relacionades amb l'àmbit polític com consulta (5 rep.), PP (4 rep.), polític/a (3 rep.), parlament (3 rep.) o diputat (2 rep.)

Veiem doncs, que el programari Concordance ens serveix per elaborar llistats i ordres de preferència, cosa que pot ser molt útil quan hi ha molts text a revisar per tal de discriminar temàtiques. 

Informació analògica versus informació digital

Ens trobem davant d’un moment de canvi, possiblement com diu la cita anterior, la més important pel que fa a la lletra escrita des de la invenció de la impremta amb Gutenberg al segle XV. La dicotomia que es planteja en ple segle XXI és; la informació digital substituirà la analògica d’aquí un temps? I per assimilació; el llibre en format paper quedarà obsolet com si d’un aparell electrònic es tractés?

La controvèrsia és molt clara ja que, per una banda, tal i com evolucionen els temps, sembla imparable un procés de modernització sobre la lletra impresa que quedi acorralada per la implantació definitiva de les TIC i l’hipertext. Per altra banda, però, son molts sectors que es veuen ferits (i en alguns casos de mort) per aquest fet. Comencem, però, pel més bàsic.

Què és un llibre?

Segons la Enciclopèdia Catalana (1976); Conjunt de fulls escrits o impresos posats en l'ordre en què han d'ésser llegits. Reproducció impresa d'una obra en fulls de paper reunits per plecs formant un tot.

Segons la UNESCO (1964); Un llibre és una publicació no periòdica impresa, que té pel cap baix 49 pàgines (sense comptar les cobertes), editada al país i oferta al públic.[1]

Veiem que per “llibre” s’entén aquell recull de fulls impresos o escrits que estan agrupats de manera que poden ser llegits de manera seqüencial. La UNESCO, a més, afegia el volum “mínim” de pàgines per considerar quelcom com a llibre. El llibre tradicional, suportat en paper, es una publicació no periòdica i destinat a la difusió general que es presenta complet en un únic volum (o nombre finit i predeterminat de volums). Posseeix un impacte visual directe, és a dir, es pot llegir sense la necessitat de disposar d’aparells addicionals.

El llibre digital, és la versió electrònica d'un llibre en format paper tot i que pot existir un llibre electrònic sense versió impresa i per tant és més precís entendre que és una publicació digital basada en imatges i text i que és produïda, publicada i llegible en ordinadors o altres aparells digitals mitjançant un programari específic.  És un dels productes del nou entorn digital i han de proporcionar totes les funcions que proporcionen els llibres analògics, al marge que incorporin noves funcions. Si no és així, seran documents digitals, no llibres digitals.

La diferència més clara que s’observa entre ambdós formats i que, per la seva importància, pot impossibilitar el seu ús son els suports en els quals es presenten i el mitjans amb els quals han estat produïts. Els llibres analògics "representen una eina clàssica de distribució d'informació (...) [ja que] són fàcils de llegir i accessibles sense equipament extra".  La informació digital, en canvi,  és una publicació electrònica que ha estat produïda i distribuïda per mitjà de sistemes electrònics i que necessita un dispositiu informàtic per a ser interpretada i llegida(...)”

Un altre fet que és absolutament imprescindible a tenir en compte sobre el llibre digital, així com en l’ús i difusió de les noves tecnologies, és el que anomenem com “escletxa digital”. Aquest concepte fa referència a les desigualtats, cada cop més evidents, que es formen al voltant de l’accés real que les persones que formen les nostres societats tenen sobre Internet o les TIC. Pel que fa al llibre digital, és evident que es necessita un desemborsament important per tal d’obtenir un reproductor, necessari, per tenir accés al llibre.  I no només es discrimina a la població que no tingui accés a reproductors, sinó també a qui no tingui accés a internet, o simplement qui no tingui els coneixements necessaris per descarregar un arxiu digital, i això, pot ser una deferència merament generacional. 

Per tant podríem parlar que l’escletxa digital no és un fenomen menor, ara ja és una realitat discriminatòria que dividirà a la societat amb dos grups cada cop més separats. 

Bibliografia

Joan Campàs: La informació digital – Apunts per a una iniciació a l’alfabetització digital. Pàg. 8

El 2.0. i els blogs

Avui dia ens movem en un ciberespai que es conegut com a Web 2.0.  

Què vol dir això exactament?

La denominació 2.0 fa referència, precisament, a aquest nou espai d’interacció en el qual ja no ens limitem a consultar sinó que també creem, compartim i participem activament.

Des de les webs estrictament de consulta, passem a l’intercanvi global de tot tipus de fitxers i suports; Youtube, Vikipèdia, Myspace, Picassia, Panoramio, Fotolog, Slideshare, Facebook, Twitter, Delicious, Googledocs... plataformes, dispositius i programes que faciliten aquesta interacció. Aquests programaris es denominen socials perquè fan que existeixi una comunitat social activa  a Internet, paral·lela a la nostra vida social mundana. D’entre aquestes aplicacions es troba una de molt característica, els anomenats blogs personals, nascuts l’any 1997 de la mà de l’informàtic Dave Winer i que en primera instància serien anomenats filtre style, pàgines d’enllaços webs filtrats pel seu autor. Més tard, l’any 1999 naixeria Blogger "Bloggito ergo sum”, que ràpidament adquiriria popularitat.

Si parlem de xifres, l'any 2006 hi havia més de catorze milions de persones a tot el món que tenien un blog a Internet. Cada dia, aquell any, s'obrien vuitanta mil nous blogs arreu del planeta (Molist, 2006). Segons dades de 2008 de Technorati, els blogs tenen una antiguitat mitjana de tres anys i la gran majoria de bloggers són experts, doncs per al 51% l'actual no és el seu primer blog. Pel que fa als usos entre home si dones, la blogosfera és majoritàriament masculina, el 57% dels bloggers en EUA són homes, davant el 73% d'Europa i Àsia, donant un total d'un 66% de bloggers homes, davant el 34% de bloggers dones.

Pel que fa a les edats, el 13% dels bloggers té entre 18 i 24 anys, un 36% té de 25 a 34 anys, el 27% de 35 a 44, el 15% de 45 a 54 i el 8% per sobre de 55 anys.

Pel que fa als motius de publicació dels blogs aquests es distribueixen de la següent manera:  opinar en àrees del seu interès (79%), compartir experiències amb altres (73%), trobar persones amb gustos i idees similars (62%) i mantenir-se en contacte amb familiars i amics (32%).

L’informe també va apuntar que els blogs són un mitjà amb gran influència a l'hora de prendre decisions de consum; per al 61% dels bloggers, la principal font d'informació sobre marques, productes o serveis són altres blogs, davant el 46% del contingut de web (exclòs els blogs), el 33% de la televisió, la premsa i la publicitat exterior i el 16% dels banners publicitaris.  Finalment, l'informe conclou que els blogs semblen un fenomen consolidat on, excloent els blogs creats per modes i deixant només els d’usuaris freqüents, és una tendència que va a l’alça. També s’ha de tenir en compte que, per la seva expansió, cada cop són més les emrpeses i grups corporatius que creen blogs conscients de la importància de posicionar-se en aquest mitjà.

Malgrat aquestes dades, també és cert que hi ha gent que no sap què és un blog, com funciona ni tant sols de la seva existència. No em d’oblidar que existeix una profunda fractura digital que evidencia les diferències tecnològiques i d’accés a les TIC a escala mundial.

Què és, però, un blog exactament?

Bàsicament, un bloc és un web on una o més persones publiquen regularment enllaços a altres llocs d’Internet, comenten notícies o expliquen la seva vida. Cada nova entrada s’anomena article o post, els quals s’ordenen cronològicament, a dalt els més recents i, com més avall, més antics. Aquest fet permet copsar l’activitat que té el blog, si el seu creador és molt actiu , si les visites que rep comenten o no els post introduïts ja que la majoria de blocs permeten que els lectors hi posin comentaris. Malgrat que cada blog es d’una temàtica diferent ja que la gràcia recau en que és personal i pot esplaiar-se amb llibertat, sovint tenen un tret comú; els blogaires, generalment, s’expressen sobre la seva quotidianitat i en la particularitat de cada una d’aquestes quotidianitats recau la gràcia de la personalització dels blogs.

Hi ha diferents visions sobre les funcions dels blogs i quina consideració poden prendre dins el món d’Internet. El professor Enric Gil, per exemple, apunta que un blog és un espai d’edició i auto publicació, no sent un diari personal però si un dietari compartit (Gil, 2005). Altres autors, però, consideren que aquests sí son diaris virtuals tot i que no mantenen una forma clàssica; contenen vídeos, imatges, hipervincles...que complementen la informació que l’autor vol transmetre. El blog també pot ser considerat com una alternativa a la missatgeria electrònica, de forma menys invasiva, també permet expandir informació en xarxa.

El fet és, però, que els blogs són una eina sense precedents en la història de la comunicació cosa que ha comportat canvis molt importants en aquest aspecte. D’entre els canvis més importants que apunta Meritxell Martí Orriols a Weblogs. Diaris personals digitals. es troben, per exemple, en l’àmbit econòmic; la transformació de les relacions de poder entre informadors i informats ja que amb aquest nou llenguatge es modifiquen les estructures de jerarquització. Avui dia, doncs, es parla d’un món més horitzontal i menys monopolitzat. En l’àmbit psicològic, els blogs permeten construir realitats paral·leles al jo, com si d’un alter ego es tractés, el qual pot facilitar les relacions socials i les de –amb un mateix-. En l’àmbit social, els blogs faciliten aquesta tasca de relació amb altres persones, llocs, interessos...permetent la construcció del que avui dia anomenem blogoesfera.

No cal oblidar, però, la existència d’un discurs menys romàntic en referència als blogs i les noves tecnologies que convida a observar i analitzar de manera exhaustiva els usos que donem a Internet. Sense caure en el una visió apocalíptica, conviden a ser conscients dels canvis i transformacions estructurals que l’accés global a la informació i al coneixement té i adoptar una posició crítica.

Internet i les modes fugisseres...

Un fet molt interessant que es dona al món d’Internet són les modes fugisseres. La xarxa és capaç de llançar al món webs, vídeos, escrits, blocs o qualsevol tipus d’informació que, de sobte, adquireix fama i popularitat, o el que vulgarment es coneix com "pujar com l'escuma". 

Si alguna cosa té la xarxa és que té el poder de posar en veu de tothom, sigui per bé o per mal, interessada o desinteressadament tot tipus coses;  lip dubs, harlem shakes, iniciatives populars, crides per la xarxa, trending topics que, finalment, en un espai molt curt de temps, es dilueixen i es perden en el ciberespai, probablement, perquè ja hi ha quelcom més nou que ho ha substituït. 

I aquesta temporalitat a la que ens evoca Internet, no ens afecta a la nostra vida? Com es tradueix en nosaltres aquest continu canvi, la continua novetat i el bombardeig d'informació al que estem exposats? 

Com deia aquell, reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi. 

Primeres impressions....

Son molts els beneficis que la evolució tecnològica ha anat implantant en les nostres societats des de mitjans del segle XX. El que coneixem avui dia i tant sentim anomenar com és que vivim en el si de la societat “de la informació i la comunicació”, és un complex sistema global que avarca àmbits tant amplis com la mundialització de la informació però també del capital, del treball, de les mercaderies o les persones. El que M. MacLuhan denomina com “aldea global” o M. Castells “societats xarxa” son maneres de designar aquest nou paradigma vital que a tots nivells els homes hem creat i que ha configurat no només canvis i evolucions materials sinó també, i de manera molt important, culturals.

És evident que la evolució més significativa i el canvi més definitiu que ha viscut l’home dels últims anys és la difusió del món d’internet, del world wide web i de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació).

Entre els beneficis més importants que podem destacar d’aquest procés son, per exemple, la possibilitat d’interconnexió global que facilita la comunicació i l’intercanvi de tot tipus d’informació. Les possibilitats de treballar en xarxa, a distància, optimitzant recursos, reduint temps, facilitant les tasques de les persones. 

L’alta producció i accés a la informació que dona internet fa que els homes tinguem més possibilitats que mai d’estar informats a escala global amb actualitzacions immediates i això contribueixi a formar nous coneixements, esdevenint (a priori) persones més formades, o si més no, més informades.

L’obertura de nous horitzons que aporta la xarxa fa que apareguin noves comunitats socials (més enllà de la pròpia) on les persones son capaces de viure i conviure amb gent d’arreu. L’aparició de les xarxes socials com Facebook, Twitter, l’expansió de blocs o de programes de missatgeria instantània son sistemes amb que es facilita i socialitza la vida de les persones, permeten les comunicacions immediates, l’intercanvi d’arxius de forma lliure i, generalment, amb plataformes gratuïtes. Tots aquests sistemes han fet aparèixer un nou tipus d’oci, d’entreteniment que conviu (o inclús substitueix) d’altres clàssics.

Les possibilitats d’internet semblen infinites i l’home actual difícilment pot viure sense accés a la xarxa, sense poder comunicar-se amb els seus on i quan ho desitja o consultant de manera instantània la informació que en aquell moment necessita. Estar connectat i saber que un te la possibilitat de fer-ho en qualsevol moment s’ha convertit en una de les prioritats de les persones que integren la societat de la comunicació.

Son, però, tot beneficis en la nostra nova societat del coneixement? És tot tant beneficiós, dinàmic, obert i lliure? El que veiem a Internet i el món de les comunicacions és tot el que existeix o si hi reflexionem una mica podem trobar algunes incerteses que mai no ens havíem plantejat? 

Us convido al "Raconet de l'Alba"

Us convido a entrar a un altre blog que he estat confeccionant per l'assignatura de la UOC de Mitjans de Comunicació anomenanat "El raconet de l'Alba", espero que us agradi. 

Tracta sobre els mitjans de comunicació, els estudis sobre el seu impacte en la societat, els principals autors i escoles que s'han tractat durant el curs. 

Ara doncs, toca posar-se amb aquest d'escriptures Hipertextuals, fer l'anàlisi lexicomètrica d'un blog polític. 

Endevant!

Benvinguda

Aquest és un dels meus primers experiments amb els blogs...
Tot i haver nascut en l'era digital i dominar altres programes i usos de les TIC, jo i els blogs no ens hem conegut encara gaire estretament. Per això, agraeixo a "Novatos" les explicacions per a "dummies" per tal de crear un blog.
http://aje-novatos.blogspot.com.es/2007/07/com-es-fa-un-blog.html. 

L'assignatura d'escriptures textuals, una de les últimes que faré en el Grau d'humanitats tracta, precisament, de l'ús de les noves tecnologies; què ens han aportat en el nostre dia a dia i com van néixer i a mans de qui. Ara, però, és el moment de posar-ho en pràctica amb la confecció i desenvolupament d'un blog personal. 

Endavant!