Avui dia ens movem en un ciberespai que es
conegut com a Web 2.0.
Què vol dir això exactament?
La denominació 2.0 fa referència,
precisament, a aquest nou espai d’interacció en el qual ja no ens limitem a
consultar sinó que també creem, compartim i participem activament.
Des de les
webs estrictament de consulta, passem a l’intercanvi global de tot tipus de
fitxers i suports; Youtube, Vikipèdia, Myspace, Picassia, Panoramio, Fotolog, Slideshare, Facebook, Twitter,
Delicious, Googledocs... plataformes,
dispositius i programes que faciliten aquesta interacció. Aquests programaris
es denominen socials perquè fan que existeixi una comunitat social activa a Internet, paral·lela a la nostra vida
social mundana. D’entre aquestes aplicacions es troba una de molt
característica, els anomenats blogs personals, nascuts l’any 1997 de la mà de
l’informàtic Dave Winer i que en primera instància serien anomenats filtre style, pàgines d’enllaços webs
filtrats pel seu autor. Més tard, l’any 1999 naixeria Blogger "Bloggito ergo sum”, que ràpidament
adquiriria popularitat.
Si parlem de xifres, l'any 2006 hi havia més
de catorze milions de persones a tot el món que tenien un blog a Internet. Cada dia,
aquell any, s'obrien vuitanta mil nous blogs arreu del planeta (Molist, 2006). Segons dades
de 2008 de Technorati, els blogs tenen una antiguitat mitjana de tres anys i la gran
majoria de bloggers són experts, doncs per al 51% l'actual no és el seu primer
blog. Pel que fa als usos entre home si dones, la blogosfera és majoritàriament
masculina, el 57% dels bloggers en EUA són homes, davant el 73% d'Europa i
Àsia, donant un total d'un 66% de bloggers homes, davant el 34% de bloggers
dones.
Pel que fa a les edats, el 13% dels bloggers
té entre 18 i 24 anys, un 36% té de 25 a 34 anys, el 27% de 35 a 44, el 15% de
45 a 54 i el 8% per sobre de 55 anys.
Pel que fa als motius de publicació dels
blogs aquests es distribueixen de la següent manera: opinar en àrees del seu interès (79%),
compartir experiències amb altres (73%), trobar persones amb gustos i idees
similars (62%) i mantenir-se en contacte amb familiars i amics (32%).
L’informe també va apuntar que els blogs són un
mitjà amb gran influència a l'hora de prendre decisions de consum; per al 61%
dels bloggers, la principal font d'informació sobre marques, productes o
serveis són altres blogs, davant el 46% del contingut de web (exclòs els
blogs), el 33% de la televisió, la premsa i la publicitat exterior i el 16%
dels banners publicitaris. Finalment,
l'informe conclou que els blogs semblen un fenomen consolidat on, excloent els
blogs creats per modes i deixant només els d’usuaris freqüents, és una
tendència que va a l’alça. També s’ha de tenir en compte que, per la seva
expansió, cada cop són més les emrpeses i grups corporatius que creen blogs conscients
de la importància de posicionar-se en aquest mitjà.
Malgrat aquestes dades, també és cert que hi
ha gent que no sap què és un blog, com funciona ni tant sols de la seva
existència. No em d’oblidar que existeix una profunda fractura digital que
evidencia les diferències tecnològiques i d’accés a les TIC a escala mundial.
Què és, però, un blog exactament?
Bàsicament,
un bloc és un web on una o més persones publiquen regularment enllaços a altres
llocs d’Internet, comenten notícies o expliquen la seva vida. Cada nova entrada
s’anomena article o post, els quals s’ordenen cronològicament, a dalt els més
recents i, com més avall, més antics. Aquest fet permet copsar l’activitat que
té el blog, si el seu creador és molt actiu , si les visites que rep comenten o
no els post introduïts ja que la majoria de blocs permeten que els lectors hi
posin comentaris. Malgrat que cada blog es d’una temàtica diferent ja que la
gràcia recau en que és personal i pot esplaiar-se amb llibertat, sovint tenen
un tret comú; els blogaires, generalment, s’expressen sobre la seva
quotidianitat i en la particularitat de cada una d’aquestes quotidianitats
recau la gràcia de la personalització dels blogs.
Hi ha diferents visions sobre les funcions dels
blogs i quina consideració poden prendre dins el món d’Internet. El professor Enric Gil, per exemple, apunta que un blog és un espai
d’edició i auto publicació, no sent un diari personal però si un dietari
compartit (Gil, 2005). Altres autors, però, consideren que aquests sí son
diaris virtuals tot i que no mantenen una forma clàssica; contenen vídeos,
imatges, hipervincles...que complementen la informació que l’autor vol
transmetre. El blog també pot ser considerat com una alternativa a la
missatgeria electrònica, de forma menys invasiva, també permet expandir
informació en xarxa.
El fet és, però, que els blogs són una eina
sense precedents en la història de la comunicació cosa que ha comportat canvis
molt importants en aquest aspecte. D’entre els canvis més importants que apunta
Meritxell
Martí Orriols
a Weblogs. Diaris
personals digitals. es troben, per exemple, en l’àmbit econòmic; la
transformació de les relacions de poder entre informadors i informats ja que
amb aquest nou llenguatge es modifiquen les estructures de jerarquització. Avui
dia, doncs, es parla d’un món més horitzontal i menys monopolitzat. En l’àmbit
psicològic, els blogs permeten construir realitats paral·leles al jo, com si
d’un alter ego es tractés, el qual pot facilitar les relacions socials i les de
–amb un mateix-. En l’àmbit social, els blogs faciliten aquesta tasca de
relació amb altres persones, llocs, interessos...permetent la construcció del
que avui dia anomenem blogoesfera.
No cal oblidar, però, la existència d’un
discurs menys romàntic en referència als blogs i les noves tecnologies que
convida a observar i analitzar de manera exhaustiva els usos que donem a Internet. Sense caure en el una visió apocalíptica, conviden a
ser conscients dels canvis i transformacions estructurals que l’accés global a
la informació i al coneixement té i adoptar una posició crítica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada