Son
molts els beneficis que la evolució tecnològica ha anat implantant en les
nostres societats des de mitjans del segle XX. El que coneixem avui dia i tant
sentim anomenar com és que vivim en el si de la societat “de la informació i la
comunicació”, és un complex sistema global que avarca àmbits tant amplis com la
mundialització de la informació però també del capital, del treball, de les
mercaderies o les persones. El que M. MacLuhan denomina com “aldea global” o M. Castells “societats xarxa” son maneres de
designar aquest nou paradigma vital que a tots nivells els homes hem creat i
que ha configurat no només canvis i evolucions materials sinó també, i de
manera molt important, culturals.
És
evident que la evolució més significativa i el canvi més definitiu que ha
viscut l’home dels últims anys és la difusió del món d’internet, del world wide web i de les TIC (tecnologies
de la informació i la comunicació).
Entre
els beneficis més importants que podem destacar d’aquest procés son, per
exemple, la possibilitat d’interconnexió global que facilita la comunicació i
l’intercanvi de tot tipus d’informació. Les possibilitats de treballar en
xarxa, a distància, optimitzant recursos, reduint temps, facilitant les tasques
de les persones.
L’alta
producció i accés a la informació que dona internet fa que els homes tinguem
més possibilitats que mai d’estar informats a escala global amb actualitzacions
immediates i això contribueixi a formar nous coneixements, esdevenint (a
priori) persones més formades, o si més no, més informades.
L’obertura
de nous horitzons que aporta la xarxa fa que apareguin noves comunitats socials
(més enllà de la pròpia) on les persones son capaces de viure i conviure amb
gent d’arreu. L’aparició de les xarxes socials com Facebook, Twitter,
l’expansió de blocs o de programes de missatgeria instantània son sistemes amb
que es facilita i socialitza la vida de les persones, permeten les
comunicacions immediates, l’intercanvi d’arxius de forma lliure i, generalment,
amb plataformes gratuïtes. Tots aquests sistemes han fet aparèixer un nou tipus
d’oci, d’entreteniment que conviu (o inclús substitueix) d’altres clàssics.
Les
possibilitats d’internet semblen infinites i l’home actual difícilment pot
viure sense accés a la xarxa, sense poder comunicar-se amb els seus on i quan
ho desitja o consultant de manera instantània la informació que en aquell
moment necessita. Estar connectat i saber que un te la possibilitat de fer-ho
en qualsevol moment s’ha convertit en una de les prioritats de les persones que
integren la societat de la comunicació.
Son,
però, tot beneficis en la nostra nova societat del coneixement? És tot tant
beneficiós, dinàmic, obert i lliure? El que veiem a Internet i el món de les
comunicacions és tot el que existeix o si hi reflexionem una mica podem trobar algunes
incerteses que mai no ens havíem plantejat?
hola alba, finalment he ebntrat al teu bloc.
ResponEliminaE línies generals no em desagrada, encara que només sigui a les seves beceroles.Veig que has triat el mateix tipus de bloc que jo. En el meu cas, ja fa anys que el vaig crear i sempre m'ha anat molt bé. per la seva facilitat i les seves plantilles de disseny.
Jo ara m'estic barallant amb la lexicometria i no sé si me'n sortiré.
espero la teva visita al meu bloc. una abraçada
J. Mèlich
Hola Alba,
ResponEliminaVeig que ja tens encarrilat el teu bloc, felicitats!
Estic molt d’acord amb tot el que comentes en aquest post. Respecte a la pregunta que llences sobre si tot són beneficis en la societat del coneixement, penso que, ara per ara i amb tots els seus matisos, aquesta obra la porta a moltes més possibilitats que les que teníem en èpoques anteriors, gràcies sobretot a internet que ens permet intentar fer sentir la nostra veu. Tot i això, estem encara tot just als seus inicis i ens que per veure si sabrem ser capaços de treure d’ella el màxim profit.
Una abraçada!
Hola Alba
ResponEliminaLes ‘societats del coneixement’ es distingeixen per posar a la disposició de cada vegada més actors, noves i més àmplies opcions d'acció, i al mateix temps per la creixent posada en dubte de les estructures d'acció generalitzades i homogeneïtzades, per això s'erosionen les estructures reguladores de forma més ràpida i aquest tipus de societat està caracteritzada pel desenvolupament de noves regles. La paradoxa és que les ‘societats del coneixement’ guanyen en estabilitat, però també en inseguretat i fragilitat.
Salutacions