Informació analògica versus informació digital

Ens trobem davant d’un moment de canvi, possiblement com diu la cita anterior, la més important pel que fa a la lletra escrita des de la invenció de la impremta amb Gutenberg al segle XV. La dicotomia que es planteja en ple segle XXI és; la informació digital substituirà la analògica d’aquí un temps? I per assimilació; el llibre en format paper quedarà obsolet com si d’un aparell electrònic es tractés?

La controvèrsia és molt clara ja que, per una banda, tal i com evolucionen els temps, sembla imparable un procés de modernització sobre la lletra impresa que quedi acorralada per la implantació definitiva de les TIC i l’hipertext. Per altra banda, però, son molts sectors que es veuen ferits (i en alguns casos de mort) per aquest fet. Comencem, però, pel més bàsic.

Què és un llibre?

Segons la Enciclopèdia Catalana (1976); Conjunt de fulls escrits o impresos posats en l'ordre en què han d'ésser llegits. Reproducció impresa d'una obra en fulls de paper reunits per plecs formant un tot.

Segons la UNESCO (1964); Un llibre és una publicació no periòdica impresa, que té pel cap baix 49 pàgines (sense comptar les cobertes), editada al país i oferta al públic.[1]

Veiem que per “llibre” s’entén aquell recull de fulls impresos o escrits que estan agrupats de manera que poden ser llegits de manera seqüencial. La UNESCO, a més, afegia el volum “mínim” de pàgines per considerar quelcom com a llibre. El llibre tradicional, suportat en paper, es una publicació no periòdica i destinat a la difusió general que es presenta complet en un únic volum (o nombre finit i predeterminat de volums). Posseeix un impacte visual directe, és a dir, es pot llegir sense la necessitat de disposar d’aparells addicionals.

El llibre digital, és la versió electrònica d'un llibre en format paper tot i que pot existir un llibre electrònic sense versió impresa i per tant és més precís entendre que és una publicació digital basada en imatges i text i que és produïda, publicada i llegible en ordinadors o altres aparells digitals mitjançant un programari específic.  És un dels productes del nou entorn digital i han de proporcionar totes les funcions que proporcionen els llibres analògics, al marge que incorporin noves funcions. Si no és així, seran documents digitals, no llibres digitals.

La diferència més clara que s’observa entre ambdós formats i que, per la seva importància, pot impossibilitar el seu ús son els suports en els quals es presenten i el mitjans amb els quals han estat produïts. Els llibres analògics "representen una eina clàssica de distribució d'informació (...) [ja que] són fàcils de llegir i accessibles sense equipament extra".  La informació digital, en canvi,  és una publicació electrònica que ha estat produïda i distribuïda per mitjà de sistemes electrònics i que necessita un dispositiu informàtic per a ser interpretada i llegida(...)”

Un altre fet que és absolutament imprescindible a tenir en compte sobre el llibre digital, així com en l’ús i difusió de les noves tecnologies, és el que anomenem com “escletxa digital”. Aquest concepte fa referència a les desigualtats, cada cop més evidents, que es formen al voltant de l’accés real que les persones que formen les nostres societats tenen sobre Internet o les TIC. Pel que fa al llibre digital, és evident que es necessita un desemborsament important per tal d’obtenir un reproductor, necessari, per tenir accés al llibre.  I no només es discrimina a la població que no tingui accés a reproductors, sinó també a qui no tingui accés a internet, o simplement qui no tingui els coneixements necessaris per descarregar un arxiu digital, i això, pot ser una deferència merament generacional. 

Per tant podríem parlar que l’escletxa digital no és un fenomen menor, ara ja és una realitat discriminatòria que dividirà a la societat amb dos grups cada cop més separats. 

Bibliografia

Joan Campàs: La informació digital – Apunts per a una iniciació a l’alfabetització digital. Pàg. 8