Un
fet molt interessant que es dona al món d’Internet són les modes fugisseres. La xarxa és capaç de llançar al món webs,
vídeos, escrits, blocs o qualsevol tipus d’informació que, de sobte, adquireix fama i
popularitat, o el que vulgarment es coneix com "pujar com l'escuma".
Si alguna cosa té la xarxa és que té el poder de posar en veu de tothom, sigui per bé o per mal, interessada o desinteressadament tot tipus coses; lip dubs, harlem shakes, iniciatives populars, crides per la xarxa, trending topics que, finalment, en un
espai molt curt de temps, es dilueixen i es perden en el ciberespai,
probablement, perquè ja hi ha quelcom més nou que ho ha substituït.
I aquesta temporalitat a la que ens evoca Internet, no ens afecta a la nostra vida? Com es tradueix en nosaltres aquest continu canvi, la continua novetat i el bombardeig d'informació al que estem exposats?
Com deia aquell, reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi.
En l'acceleració del temps, segur que va ser abans internet que nosaltres? O l'acceleració virtual és posterior a l'acceleració del món no virtual?
ResponEliminaSegurament Danny, ja estavem accelerats nosaltres. És el tipus de societat en el que vivim el que provoca aquesta acceleració, aquesta mena de "fugisseritat" que descriu l'Alba. Què Internet també hi ha contribuït? Segurament. De totes maneres crec que ens hauríem de plantejar de manera seriosa els humans com volem "viure", si és que volem "viure". I entenc el terme "viure" amb el sentit de ser conscients, de ser éssers existents com diria Heidegger. Amb tanta acceleració sembla que molts ens haguem oblidat de que allà fora existeix alguna cosa més que els diners o els entreteniments "kitsch". En fi, crec que convé un canvi, i ho dic en sentit molt ampli.
ResponEliminaUna abraçada,
Josep Gonzàlez
L’acceleració és quelcom que va molt associat a la tecnologia. Només cal pensar en el temps de vida de cada nova versió d’iPhone o del Smartphone de torn, o allò que sentim o diem constantment sobre el nostre portàtil, que resulta que amb 1 any de vida li costa déu i ajut executar l’últim joc del mercat. Tot plegat, fa que si volem estar a “la última” en matèria tecnològica, tinguem que rascar-nos la butxaca o tirar de guardiola. La pregunta és: Qui fa guardiola avui dia?
ResponEliminaTotalment d´acord. I de que serveix ser el video més vist? o el millor harlem shake? tot això no aporta res a la millora social i demà serà substituit per un altre fenòmen de masses amb un altre nom..
ResponEliminaNo som conscients del poder d´internet i com es fa servir per banalitats...
Potser hi ha quelcom relacionat amb aquest punt lúdic tan present en l'ús de les TIC, i també deu influir la pressió social en aquestes noves situacions, també socials.
ResponEliminaDiu la Meritxell Martí al mòdul titulat Weblogs: "Aquesta visió crítica de la tecnologia i d'Internet que s'imposa es fonamenta en el gir vers l'homo ludens que cada dia guanya més espai en totes les pràctiques i que fa que qualsevol innovació sigui apropiada per a afavorir aquest nou paradigma, el de la diversió i el plaer. (...) L'hedonisme exaltat, doncs, s'imposa, i essent un mer escapisme infantil esdevé una de les eines més efectives de control social."
Lorenzo